dijous, 30 de juliol del 2009

PARÍS, OH, LA, LA...(3)

Tercer plat: Versalles.
Va ser una decisió d'última hora. Alló que dius: "Podríem anar a Versalles, total, està aquí aprop", i era cert, a uns 20 Km del càmping. Total, que cap a les sis de la tarda ens decidim i agafem el cotxe. Ens perdem una mica i finalment donem amb una porta lateral per entrar als jardins. Tancaven a les 8,30, només teníem una hora de visita...

Per poder aconsseguir unes fotos l'Enric i jo mateix fem una bona cursa per arribar al passadís central i des d'allí agafar alguna instantània. I és el que tenim, unes fotos de lluny del Chateau de Versalles i dels seus extensos jardins.


I falten les postres... i aquests van consistir en una visita llampec a la nit a veure la Torre Eiffel il·luminada. Espectacular. Multitud de gent de tot arreu, també catalans. I allà al fons, la Torre, impresionant. Després d'una llarga espera (una hora) es posa a fer pampallugues com flaixos que li donen una imatge encara més espectacular. És que és això, un gran espectacle...S'ha de veure, més que llegir aquestes ratlles.

Si no heu estat a París, ja podeu començar a reservar dates, mereix la pena.

Posem el punt i final per aquest any:
Com tot s'acaba, la nostra visita també. A la setmana d'haver arribat, ens disposem a desmuntar i partir cap a Barcelona. Hem d'afegir que al igual que a la arribada, el tem es va capgirar i va començar a ploure de forma intermitent. La nostra preocupació era que no es mullés gaire la tenda. També vam tenir la mala sort que a l'alçada de Limoges també plovia i molt, de tal manera que no ens van aturar a dormir en el càmping que ho havíem fet d'anada, per no mullar més la tenda. Més de 1000 km d'una tirada, però ja hi som a casa, sans i estalvis, gràcies a Déu.

Esperem que us hagi agradat.


Isa, Martí, Enric, Isabel i Carla (el Martí-Pau ens ha guardat la casa...)


(Nota: per veure millor l'àlbum, heu de fer doble clic a sobre de la presentació de diapositives. Hem afegit algunes dels dies que hem estat a Lleó, a Villarejo de Órbigo).

PARÍS, OH, LA, LA...(2)

Segon plat: Torre Eiffel, l'Arc de Triomf i els Camps Elisis.



Si no heu vist la Torre Eiffel in situ, no us la podeu imaginar. És realment impresionant. Des de la plaça de Trocadero et vas apropant i a cada pas la seva figura s'engrandeix i quan ja estàs a sota és quan te n'adones de la seva espectacularitat, miris com la miris. Això sí, o vas d'hora o no hi ha possibilitat de pujar, a no ser que et vulguis perdre unes quantes hores entre una multitud de visitants.

Ens anem allunyant pel Camp de Mart, fem multitud de fotos de totes les formes imaginables, les típiques d'agafr-la per la punta superior, aprofitant la perspectiva..., hem fet una petita selecció.


Volíem veure (l'Enric) el Museu Rodin, però estava tancat (els dilluns). De camí observem la magnífica cúpula dels Invàlids. Allà mateix agafem el metro i fem un salt subterrani cap als Camps Elisis. Hem de veure l'Arc de Triomf.

Fem una pausa per dinar i ara sí, prendre uns cafés i uns gelats a algun lloc famós(el Café di Roma). No us parlem del preu per no espantar-vos, però alguna cosa havíem de tastar a la Avinguda més famosa del món, amb permís de la 5ª Avinguda de Nova-York. Per cert, ja es notaven els preparatius per l'arribada del Tour.

El metro ens va deixar a l'altura de la residència presidencial del Sarkosy, el palau de l'Elisi, i des d'allà es va pujant (literalment, doncs està situat en una elevació), fins a l'Arc de Triomf. De pas vas observant el luxe de París, sobre tot a la part més propera a la Plaça de l'Étoile o de Charles de Gaulle, que és el mateix.





L'Arc de Triomf també és espectacular. A mida que et vas apropant va augmentant la seva mole inmensa. Passem per sota del carrer i ens plantem al mig. Està ple de gent, com tot, passem de pujar, fem unes instantànies i allà mateix agafem el metro per enllaçar amb el RER (rodalies) i tornar al Càmping. Uns vint minuts i estem a Maisons -Laffitte.

P.D. Ah! També ens vam dedicar a passejar (no comprar) una estona a les Galeries Laffayette. La cúpula interior mereix la pena...

dimecres, 29 de juliol del 2009

PARÍS, OH, LA, LA...(1)

El nostre primer dia de càmping és per a descansar i relaxar-nos una mica, i acabar d'organitzar-nos, programar el que volem fer i veure, enterar-nos del transport públic: metro, RER (una mena de Rodalies, però millor), localitzar algun súper tipus Carrefour (el del càmping és prohibitiu, i per emergències...), funcionament de les rentadores... en fi, mil detalls.

I per fi, anem a París. Ja us hem comentat que estem als afores de la gran ciutat i hem d'utilitzar el tren i el metro. És pràctic, però una mica car. Hem pagat la novatada... Amb un mapa a la mà no hi ha pèrdua. Per nosaltres no ha resultat cap problema ja que estem acostumats a moure'ns per Barcelona.


El primer plat: el Louvre i el seu entorn i Notre-Dame. Visita obligada en el Louvre: la Gioconda, des de lluny i amb una gentada..., la Venus de Milo, la Victòria de Samotràcia, i alguns quadres especials com el Rai de la Medusa de Delacroix, l'assalt a la Bastille, la coronació de Napoleó... van estar tot el matí i evidenment vam acabar molt cansats.

Toca dinar una mica i ens anem a la vora del Sena. Dinar de bocata, per suposat..., als restaurants surt caríssim. Què es veu al Sena? Dons sí, bateaux-mouches de tot tipus i alguns, amb festes privades de categoria... És una de les moltes coses que ens han quedat pendents.


A la tarda, una mica de caminar per la part cèntrica als voltants del Sena, els famosos xiringuitos de llibres i postals i cap a Notre-Dame. La idea és pujar a les Torres després de donar una volta per l'interior, però hi ha una cua de por. Desistim i busquem una alternativa per a la resta de la tarda: la Basílica del Sacré-Coeur a Montmartre. Fem com tothom, pugem les escales inacabables, (ja estàvem tous i aixó ens acaba de rematar), visitem l'església, contemplem els espectacles, esquivem molts venedors i acabem comprant...samarretes, clar (I love Paris)!

Agafem el metro, enllacem amb el tren i cap a Maisons-Laffitte. I així acaba la nostra estrena parisenca. Cansats però satisfets.

dilluns, 27 de juliol del 2009

Una vegada acabat tot...

Acomiadàvem les vacances de l'any passat amb un "Hola i adéu!", i així comencem aquest, amb un "Adéu a Normandia , i Hola! a París", per iniciar una mica el recorregut d'aquests dies.

Tot va començar fa uns mesos quan algú de casa va comentar d'anar a París ...i a Londres. Semblava com una idea una mica utòpica, però com l'any passat ens va rondar pel cap de tornar de Normandia, via París, i fer una miniestada, doncs la idea va anant prenent cos i finalment ho van decidir: PARÍS i LONDRES... via Eurotúnel, i en Càmping, per suposat.

Primer, decidir les dates: a partir del 13 de juliol (cursets d'estiu de formació del professorat, preparació de la intendència, revisió del remolc, etc...)

Segon, decidir el lloc d'acampada: a París hi ha diversos càmpings; per internet i amb informacions de coneguts, decidim Maisons-Laffitte, a les afores de París, a la part esquerra de làrea metropolitana, a uns 20 km aproximadament.

Tercer, triar un càmping intermig: no podíem fer d'una tirada els més de mil km de recorregut; triem "Les Castels", situat al nord de Limoges, al costat del Chateau du Leychoisier, a Bonnac-la Côte.

En el camí de preparació, ja s'havia descartat anar a Londres, per problemes de trobar allotjament en algun alberg o B&B.


1ª Etapa: 15/juliol/2009

Comença l'aventura. Sortida, el dia 15, dimecres, amb el Tour en plena marxa (el 8 i 9 havia passat per Barcelona). Agafem el remolc a Navàs, a casa del Pep i la Carme, a primera hora del matí. Viatge tranquil per llocs coneguts de l'anterior viatge, fins a Toulouse.


Després d'una marrada a la sortida de Toulouse cap a Montauban, continuem cap a Cahors i Limoges. Alguna parada estratègica per dinar o "aliviar-nos" i seguim endevant. Finalment arrivem al nostre destí sense cap problema.


El nostre destí era un càmping trobat per internet. El seu nom es " Chateau de Leychoisier", als afores d'un poble petit, Bonnac-la-Côte. Un lloc preciós, com acostumen a ser els càmpings francesos en general, al menys els que nosaltres coneixem. Amplíssima parcel·la de gespa, supertranquil, amb piscina...Són les cinc de la tarda i més o menys, amb uns 600 km recorreguts.


Parar la tenda, , disfrutar de la piscina, organitzar una mica el lloc, sopar d'hora i a dormir, que al dia següent ens espera una altra llarga etapa.

2ª Etapa: 16/juliol/2009

Entre unes coses i altres, sortim una mica tard (a les dotze del matí) cap al destí final, París. El viatge, semblant al dia anterior. Els nervis es van apoderant de nosaltres, ens anem ficant el la "banlieu" de París.

El conductor, el Martí, molt pendent de les indicacions de la copilot, la Isa. Tenim una guia escrita, treta d'internet i del mapes de Google. Malgrat tot, en la part final ens equivoquem en un desviament, que a dures penes aconseguim recuperar, després d'un "passeig" per una de les moltes p0blacions que ens envolten.

Finalment, i tenint com a referència La Seine, el Sena, arribem a Maisons-Laffitte, la població del nostre Càmping Caravaning Internacional. Després del tràmits de rigor (ja el teníem reservat amb antel·lació), ens instal·lem a la parcel·la R-8, aprop d'una de les zones de Serveis. Són les sis de la tarda aproximadament, i uns 400 km més a les nostres esquenes.


Iniciem la rutina acostumada: situar el remolc en el lloc adequat, desplegar la tenda, el avancé, el tendal...Instal·lar la cuina, desplegar les taules, buidar les bosses i el menjar, etc. Quan més o menys tot està a punt, s'ha d'eixplorar el càmping, situar-se una mica, bé, ja és una activitat habitual del nostres viatges.

Estem cansats, sopar, dutxa i a dormir, que demà serà un altre dia i ens espera tota una setmana per endevant, plena d'emocions i sorpreses